Tannhäuser

Semyon Bychkov
Coro e Orchestra del Teatro Regio di Torino
Date/Location
16 March 2010
Teatro Regio Torino
Recording Type
  live  studio
  live compilation  live and studio
Cast
HermannKwangchul Youn
TannhäuserJohan Botha
Wolfram von EschenbachBoaz Daniel
Walther von der VogelweideJörg Schneider
BiterolfJochen Schmeckenbecher
Heinrich der SchreiberDominic Armstrong
Reinmar von ZweterLucas Harbour
ElisabethRicarda Merbeth
VenusMichaela Schuster
Ein junger HirtErika Grimaldi
Gallery
Reviews
In fernem Land

EL TANNHÄUSER A TORINO 16.03.2010

Un cop escoltada la versió que va retransmetre la RAI i que avui si que us deixaré, per a tots aquells que desitgeu baixar-vos els arxius, m’ha envaït la sensació habitual després d’escoltar les òperes de Wagner en els nostres dies: Ho hem escoltat molt millor i malauradament amb referents discogràfics de funcions en directe, massa llunyans i encara hores d’ara insuperats.

La direcció de Semyon Bychkov és molt interessant, plena de força i temperament, però molt variant en les dinàmiques, tan aviat sembla que els temps siguin molt àgils, com en d’altres massa lents i la morositat ja sabem que necessita d’orquestres de primeríssima categoria, capaces de no fer decaure mai la tensió i la concentració, oferint-nos totes les subtileses que el director pretén, amb un grau de virtuosisme que em penso que la bona orquestra del Regio, no és capaç de donar. També estic segur que a la sala, sense el so tan present, tant orquestral com vocal, no s’apreciaven tant els defectes i la globalitat musical envolupant, oferia uns resultats més satisfactoris per a tots els oients que ho gaudien a la mateixa sala.

El cor del Regio és prou bo en el conjunt, però les veus femenines mostren inseguretats i sons oscil·lants en la zona aguda, així com alguna que altre crispació en la marxa de l’entrada dels invitats al segon acte, on s’exigeix contundència, però també bon control. El cast escollit és digne, però fins i tot amb el nivell de les veus wagnerianes actuals, força millorable.

No és gens fàcil trobar un tenor capaç de cantar el Tannhäuser amb les garanties suficients per estalviar-nos patiments i a manca de veritables heldentenors, els tenors lírics amb un cert cos i consistència, es veuen temptats a abordar-lo, degut a la sequera incomprensible d’aquesta tipologia vocal. Deuen pensar, si Seiffert se’n surt prou bé, nosaltres també podrem. Abans haurien de pensar el preu que està pagant ell i el que segurament és pitjor, que aquesta pràctica generalitzada en tots els repertoris, però especialment sagnant en el cant wagnerià, s’endurà per endavant la possibilitat d’escoltar al menys dignament els rols lírics, ara ja en mans d’escolanets aplicats, però escolanets al cap i a fi.

Botha se’n surt molt dignament, però no acaba de convèncer i se li veu el llautó. Potser agafarà seguretat i sabrà dosificar els esforços, principal virtut de Seiffert en aquest rol, a mida que el vagi fent, cosa que jo no li aconsellaria. La veu és bellíssima, amb un centre notable (aquest és l’engany i parany), però amb un greu forçat i una zona de pas dificultosa que descol·loca l’emissió correcta, quedant tot sovint amb el so al clatell o l’emissió oscil·lant a partir del La. Passa moltes dificultats al final del segon acte i remunta en el tercer, no sense petits entrebancs aquí i allà, però si continua amb l’empeny de voler incorporar aquest rol al seu repertori, no li pronostico un futur gaire llarg i pitjor encara, tampoc brillant. És una llàstima, perdrem un dels millors Walthers, Lohengrins i fins i tot Sigmunds d’avui en dia i no guanyarem res a canvi, tan sols disgustos.

Ricarda Mermeth, Elisabeth oficial de Bayreuth en les últimes edicions, o bé no tenia el dia o se li ha espatllat la veu abans d’hora. Un vibrato molest, al menys per ràdio i sons bascul·lants, amb manca de fiato per fer un “Dich Teure Halle!”al menys convincent, m’han fet témer el pitjor, però en el duo amb Botha, m’ha fet tornar a agafar esperances que han durat molt poc, doncs en les vehements frases en defensa de Tannhäuser davant els aïrats cavallers, en el segon acte, ha tornat a mostrar les carències d’emissió i consistència. En el tercer acte, que en altres temps sabia treure el millor de la seva veu, li costa mantenir una línia uniforme d’emissió i tot sovint trenca les frases, incapaç de controlar la respiració.

Decepcionant també el Wolfram de Boaz Daniel, el baríton israelita potser no s’havia aprés bé el rol o aquest repertori no és el seu, però un bombó com la cançó de l’estel no pot ser desaprofitat d’aquesta manera. Manca de fiato i respiració defectuosa per fer front a la zona més greu, tot acompanyat d’una afinació dubtosa, fan que la seva prestació sigui el pitjor de la nit.

Michaela Schuster és una cantant amb una gran veu, ho acabem de comprovar amb la seva Brangäne, però com succeïa al Liceu, la seva veu no s’adequa intrínsecament al rol que interpreta. Segurament ella és l’Ortrud oficial dels nostres dies, però penso que la Venus necessita més seducció que facultats estentòries, més sensualitat que bravura i més desesperació que ànims de venjança. En qualsevol cas, ella és una veu wagneriana, l’única cosa que caldria és un mestre que amb dedicació, temps i paciència, l’ajudés a controlar els mitjans i posar-los al servei de la partitura.

Com també va succeir al Liceu en el recent Tristan und Isolde, el triomfador va ser el baix coreà Kwangchul Youn, amb un magnífic Hermann. No hi ha res a dir, estem davant d’un artista de cap a peus, amb una veu que l’acompanya i que sap utilitzar al servei de la partitura.

Potser la impressió de la primera escoltada no és ben bé la correcta, doncs els torinesos aplaudeixen i bravegen de manera indiscutible, unànime i sense fissures al finalitzar cada acte i sobretot al final de l’obra. Jo dec ser de mal conformar i malgrat la sequera actual penso que sabria escollir les veus més idònies per fer front a aquest repertori. Ara, no em pregunteu a qui faria cantar el Tannhäuser, doncs sabeu que aquesta pregunta és de difícil resposta, no tenint els tenors adequats i fent portar al sacrifici als Walthers i Lohengrins, per tal de defensar els Tannhäusers i Tristans. En qualsevol cas, sabeu que us diria sense dubtar-ho gaire Peter Seiffert, ell és qui amb intel·ligència, sap treure millor que ningú, aquest rol complicat, obtenint resultats del tot convincents, però repeteixo, pagant un preu molt alt.

Bé, em direu que amb aquesta ressenya és fa difícil convèncer a algú de perdre el temps per baixar-se els arxius i jo us diré que sempre sou a temps de enviar-los a la paperera, en el cas que jo no estigui equivocat, cosa que com bé sabeu, succeeix força sovint.

Us deixo un tast , amb el final del tercer acte, un moment força engrescador i on escoltareu a Botha, Daniel i Schuster, qui sap…

JOAQUIM | 18 MARÇ 2010

Rating
(5/10)
User Rating
(3/5)
Media Type/Label
PO
Get this Recording
Donate $5 to download MP3
Technical Specifications
320 kbit/s CBR, 44.1 kHz, 578 MByte (MP3)
Remarks
Broadcast (RAI Radio 3) of a concert performance